El reciclatge

Hi ha tres tipus fonamentals de reciclatge que es poden fer del plàstic: mecànic, químic, i energètic:

En el reciclatge mecànic, un cop separat i classificat el plàstic segons el seu tipus, és rentat, assecat i triturat per convertir-lo en petites partícules que seran barrejades amb material nou per tal de fabricar nous productes de plàstic. En el cas del PET, que és el tipus de plàstic que s’utilitza habitualment per a les ampolles de plàstic, el percentatge de material reciclat afegit al material nou es recomana que no superi el 10% per evitar la minva de la qualitat del producte final.

En canvi, en el reciclatge químic, el que es fa és trencar químicament les mol·lècules del plàstic per recuperar-ne els seus components químics per  tornar-los a utilitzar en la fabricació de plàstic nou.

El reciclatge energètic consisteix en utilitzar els residus plàstics com a combustible en una incineradora per generar energia tèrmica, que pot ser utilitzada per generar electricitat. El plàstic PET té el mateix poder calòric que el carbó; és a dir, 1 kg de PET produeix la mateixa calor que 1 kg de carbó.  Aquest tercer tipus de reciclatge té l’inconvenient que emet CO2 i que necessita tota una sèrie de mesures per minimitzar l’emissió de gasos tòxics.

Reciclatge de plastics.

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Sgh6hytoSUg

La contaminació és l'alteració de les propietats d'un medi per incorporació, generalment deguda a l'acció directa o indirecta de l'home, de pertorbació, materials, ones oradiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats.

Conformació dels plàstics

• Bufat:s'escalfa el plàstic fins a tenir-ne una massa dissolta manejable a la qual s'infla aire en el motlle per tal que formi una bombolla que s'expandeix fins a omplir tot el motlle i agafar la forma desitjada mantenint l'interior buit.

• Injecció:Es un mètode semblant a l’extrusió. El plàstic surt per l’extrem i es introduït a pressió a l’interior d’un motlle. Un cop refredat mínimament s’obre el motlle i s’extreu el objecte fet.

• Buit:Es col·loca una planxa de plàstic fina sobre del motlle, se li dona calo , quan el plàstic esta mig fos se li dona un cop en sec de tal manera que agafi la forma del motlle.

• Compressió:és el procediment més comú per a donar forma al plàstic, consisteix en premsar i modelar la matèria i després esperar a que es refredi perquè no es deformi.

• Escumeig:El material se situa dins d’un motlle i s’escalfa ala temperatura adequada , el plàstic s’infla i augmenta de volum ocupant la totalitat del motlle i formant una massa solida però esponjosa.

• Calandratge:consisteix en fer passar una pel·lícula de matèria contínua per uns corrons superposats aprofitant l'acció combinada de la pressió i el lliscament.

• L’extrusió amb bufament:Una altra variant de l’extrusió és el bufament. El tub que surt de l’extrusora s’introdueix en un motlle de dues peces. L’acció de l’aire a pressió a dins del tub fa que s’adapti a les parets del motlle i agafi la forma. Una vegada fred, sobre el motlle s’extreu la peça. Aquest procediment s’utilitza per fabricar ampolles, recipients..

Caracteristiques.

Plàstic es refereix a un estat del material, però no al material en si: els polímers sintètics habitualment anomenats plàstics, són en realitat materials sintètics que poden assolir l'estat plàstic, això és que el material es troba viscós o fluid, i no té propietats de resistència dels materials a esforços mecànics. Aquest estat s'aconsegueix quan el material en estat sòlid es transforma en estat plàstic generalment per escalfament, i és ideal per als diferents processos productius ja que en aquest estat és que el material pot manipular de les diferents formes que existeixen en l'actualitat. Així que la paraula plàstic és una forma de referir-se a materials sintètics capaços d'entrar en un estat plàstic, però plàstic no és necessàriament el grup de materials als que quotidianament fa referència aquesta paraula.

• Són barats.
• Tenen baixa densitat.
• Són impermeables.
• Aïllen l'electricitat.
• Aïllen la calor, tot i que no són resistents a ell.
• Són resistents a la corrosió i a la intempèrie..
• Resisteixen davant l'acció de molts factors químics.
• Alguns es reciclen millor que altres que no són biodegradables ni fàcils de reciclar.
• Són fàcils de treballar.
• En alguns plàstics la seva combustió pot ser molt contaminant.

Tipus de plàstics.

Naturals:són els que es troben a la natura, i que formen els éssers vius. Ex: La cel·lulosa, cautxú natural

Sintètics: s'obtenen industrialment a partir de la transformació dels monòmers. Ex: Niló, poliestirè...

De sintetics hi ha de tres tipus:

      Termoestables: són plàstics que nomès poden ser escalfats o modelats una vegada. Quan s'han refredat, si tornem a escalfar-los es foren.
     Termoplàstics: són aquells que es poden escalfar i modelar tantes vegades com es vulgui, doncs la calor no n'afecta les caracteristiques físiques i químiques.
       Elastomers: són un tipus particular de plàstics que es caracteritzen per posseir una elevada elasticitat. 

Origen i definició

Els plàstics són materials orgànics polimèrics, més d'un, naturals com el cautxú i la cira i la majoria artificials o sintètics que tenen la propietat d'adaptar-se a distintes formes com laminat o filat. Son compostos fonamentalment de carboni i altres elements com l'hidrogen, l'oxigen, el nitrogen o el sofre.

Poden ser d'origen:
    mineral: el petroli es la principal matèria de la qual s'obtenen la majoria dels plàstics síntetics. També s¡obtenen a partir del gas natural.
    vegetal: a partir del làtex produït per certs arbres tropicals, s'obtenen gomes i cautxús i, a partir de la cel·lulosa, és posible obtenuir la cel·lofana.
     Animal: la coseïna, substancia que s¡obté de la llet es la matèria primera d'.on s'obtè la gelatina un material plàstic amb el qual es fabriquen pintes, botons, etc